Nom	Lloc	Data
Familia Paretas-López	Sarrià de Ter	00/00/0000
Diumenge va fer un any que ens van dir. - En Xicu és mort - De vegades les coses no són com nosaltres voldríem , ni tan sols com ens havíem imaginat....Tantes coses hem perdut amb tu....i tantes coses podem dir de tu.... Xicu,tu ho saps molt bé, que quan vas marxar, també va marxar un tros d’alegria nostra,perquè ara ja no et tenim al nostre costat per animar-nos quan estem tristos. Però és amb el teu record on trobem la força i l’esperança per seguir endavant. Sempre hi eres quan algú et necessitava, perquè no sabies dir que no. Això diuen els teus companys, que eres més que un company,això diuen els teus amics, que erets més que un amic, és per això que deies que tenies molts amics, i així ho has demostrat,deixant-nos el record del teu somriure. Et trobarem a faltar, perquè sabem què no tornaràs mai més, però també sabem que el teu esperit descansa amb la llum eterna amb l'Esther,en Juanito,en Santi,els avis i tants d’altres que com tu ens han deixat. Encara segueixes i seguiràs al nostre costat,perquè el teu record del nostre cor no se’n va. Fa un any que ens falta un tros de vida,perquè tu,Xicu, eres vida alegria i bon humor. Eres el millor. També et volem dir,que allà on estiguis, que siguis molt feliç,perquè nosaltres sense tu hem quedat, però l’agraïm tot el que ens has donat. Ens esforçarem a viure cada dia saben que tu ja no ets amb nosaltres, però aquests esforç és més suportable sabent que et portem a dins dels nostres cors,això ni la mort ens ho pot treure. Portar-te dins de nosaltres mateixos, la part més pura,nostra i sincera. No ens faltar cap imatge teva, no ens faltar cap record teu,PERQUÈ VAS SER EL MILLOR GERMÀ,EL MILLOR FILL,EL MILLOR ESPÒS I EL MILLOR PARE. Gràcies Xic,per haver-nos donat tant. Ara em de viure un futur,un futur sense tu,però un futur què et pertany. Sabem que ara vetlles per nosaltres. Sabem que ara tu vetlles per nosaltres des de allà dalt,i ens somrius des del teu exili desconegut. Per tot això ens complau poder oferir-te les nostres vides, els nostres pensaments i els nostres somriures,perquè a tu les llàgrimes sabem que no t’agraden. Per això et recordem, però no pas amb pena, senzillament et recordem. Ara sabem que la mort no és morir-nos, sinó que mori algú estimat com tu Xicu. Només ens queda poder pensar amb tu,i ens plau pensar amb tu,perquè el teu record és viu i perdurarà eternament en els nostres cors. Cada dia que passa és un dia més a prop teu. T’estimem Xicu. Família Paretas-Lòpez i amics