Nom	Lloc	Data
Judith Aliaño Beltran	Renéixer Girona	24/01/2005
Tete t'estimu, ,ja fa més o menys un any que vas marxar,ets el meu germà,t'estimu i et necesitu,no puc viure sense tu.Per mi ,la meva vida va ser molt recta fins aquests dia,21 de gener del 2003,que se'm va presentar una roca,que pensava que no la podria saltar.......i quan havien pasat uns dies se'm va presentar una fada i diu;Judith,...com va?¿¿?......... Estas moly cansada de pujar aquesta roca?¿¿??Jo li vaig contestar que si i ella em va donar unes ales que hem van fer volar. Vaig seguir aquests camí llarg i s'anaven presentan pedretes peró jo tenia ales,la meva mare,la meva familia,els meus amics,etc....peró ahir mateix se'm va posar un altre roca,en Juan Carlos se'n va amb en Cris,i no em queda més que tornar a pensar amb la fada,el que em deia.Hem de tirar endavant,hem d'estimar la vida que ens han donat i que ens han triat.....aprofite'm la vida amb la gent que més estimem i que mes necesitem. Porto quasi un any desde la teva mort,pero tete,ningú,ni la mort em podra treure mai els nostres moments,el nostre amor i tu sempre seras les meves ales.TIMU CRIS